La vellesa

 

Enumeració de cites:

Joaquim:

Pàg. 17. -No sabia que estàvem en carnestoltes – va exclamar.

-Per si no te’n recordes, a mi el carnestoltes me la bufa.

-Núria!, parla’m bé si no vols endur-te un castic! -va advertir el pare.

L’avi Joaquim, que ja s´havia assegut a taula, va alçar la vista del plat i va posar uns ulls enyoradissos.

 

Pàg. 29. -Ufff... verdura... I de segon? -va preguntar l´avi, desganat

-Jo no tinc la culpa del colesterol de Narcís, ni tampoc de la hipertensió de vostè! (és refereix a Joaquim) -va retrucar la mare-. Voleu que us prepare un bon guisat de cansalada i us mate? Això voleu?

 

Pàg. 77. -Núria: -Iaio, tu que has llegit tant, saps qui eren els espartans?

L´home se la va mirar com si fora una marciana.

-Ho dic pel treball de llengua castellana –va aclarir ella.

-Clar que sí, eren els habitants d´Esparta. Valents, disciplinats i sacrificats. Van plantar cara a la gran Atenes... Un poble d´herois! No com el nostre...

 

Pàg. 95. -Què passa, avi? -li va preguntar Núria en un moment en què es quedaren sols a taula-. Per què em mires així?.

-Em recordes la iaia, quan estava tan dolça era perquè n’amagava alguna. Quina dona!

 

Pàg. 122. -Què has dit, reina? -va preguntar fent-se el despistat.

-Res, iaio. Que me’n vaig a l’institut.

-Ah, sí, el canut! Això mateix.

 

Pàg. 147. -Per primera vegada en dos anys, Joaquim s’alçà del llit quan va sonar el despertador. S’havia acostumat a deixar-lo sonar mentre s’arraulia peresós entre els llençols, però aquell era un dia especial.

 

Pàg. 155. -Núria! He estat intentant posar-me en contacte amb tu! Era el iaio, que l’esperava molt agitat.

-Es tracta del... teu amic Aleix... -va començar a parlar, quequejant per l’emoció.

Núria el va fer callar amb un gest i se’l va emportar fora.

 

Pàg. 166. -Deixa’l que s’explique, Núria -va intervenir Joaquim.

-Ja sé que costa de creure... Però són massa coincidències. El senyor Tardagost ens va parlar d’una dona jove, de cos harmoniós i veu preciosa.

 

Pàg. 180. -Al menjador, Joaquim feia l’encreuat d’una revista mentre escoltava un programa informatiu de la televisió.

 

Pàg. 193. -La blancor d’un llibre solament indica que ningú el llegeix –va intervenir Joaquim-. Una taca o un doblegat no els trau valor, creu-me.

 

És un dels personatges principals, és l`avi de Núria i al principi no se li tracta molt bé però desprès d’un temps una miqueta millor.

 

Llum:

La senyora Llum era una senyora major que vivia a la seua casa sola i quasi sempre escrivia i quan cap a això ho feia per a satisfer a les muses.

Pàg. 113. Regina: -Hola, senyora Llum! Com està? S´ha pres les medicines avui? -va preguntar a l´anciana que escrivia frenèticament amb una ploma estilogràfica.

La dona va saludar-los amb un llarg brunzit sense alçar el cap, però Manel no va captar-li ni un sol mot perquè tenia el tic-tac del rellotge clavat.

                                                                              

Pàg. 117. -Ara comprenc per què l’anomenes Llum.

-Què vols dir? - s’estranyà ella.

-Eixa vella està com un llum.

-No és veritat! Sabia que te’n burlaries –va replicar molesta-. Li dic Llum per la seua dèria amb els ciris.

 

Pàg. 125. -I de la senyora Llum, què saps? - va voler saber Núria.

-Eixa dona és escriptora i està boja del tot, ignora com li diuen i l’edat que té.

 

Pàg. 135. -La senyora Llum va deixar d’escriure i es va quedar mirant-la fixament. Núria va interpretar que allò volia dir que sí.

-Vostè ha sentit parlar d’un autor anomenat Romà Alòs?.

 

Pàg. 137. -L’equivocació de la senyora Llum, que havia dit Solà i no Alòs. El mot lligant-se les unes a les altres i... plaf! Per fi ho va veure clar: Romà Alòs era en realitat Amor Solà, la vertadera autora del llibre d’Aleix!

 

Pàg. 175. -La senyora Llum va tardar deu minuta interminables a obrir-los la porta. Lluïa un espectacular batí sedós de color negre brillant, que li donava tot l’aspecte d'una estrella de Hollywood.

 

 

Isidre:

Pàg. 105. -Bon dia, sóc Isidre Bataller. Puc ajudar-la? -va preguntar.

-Busque un llibre, però no en sé ni el nom de l’autor ni el títol.

-Sap, almenys, l’editorial o l’any d’edició?

 

Pàg. 111. -Isidre Bataller es va quedar dret amb la mirada fixa sobre la pantalla i rascant-se la calba. Intentava trobar una resposta lògica a aquell misteri, però no se li n’ocorria cap.

 

Pàg. 121. -A mi, ni això, iaio –va sospirar ella-. El teu amic Isidre Bataller em va advertir que no trobaré mai el llibre que busque.

 

Pàg. 150. -Quina alegria, amic meu! L’altre dia em va visitar la teua néta, és una jove molt espavilada, com tu –va comentar Isidre-. I pel que veig ha heretat el teu amor a les lletres...

 

Dues fonts:

El BAF:

Grup de persones joves que ajuden a les persones que ja tenen certa edat i que ja no es poden valdre per si mateixes.

 

L’Avi de Núria: L'avi és Joaquim i ajuda als joves en la festa de la biblioteca imprimint els contes escrits per Llum perquè Aleix deixe d'estar enganxat en la lectura.

 

 

Redacció final:

Podríem dir que al principi la relació amb les persones majors no és molt amable, però al final són part fonamental per al desenllaç del llibre.

En general este llibre mostra que se sol passar dels ancians o deixar-los sols com si foren un destorb ignorant la gran experiència i històries per a comptar que tenen com la senyora Llum o Joaquim, crec que açò es un problema provocat per ser més tancats a les coses , hauríem de ser més oberts a escoltar açò clar sempre que no tinguen cap problema mental.

 

 

 

 

 

 

Crea tu propia página web con Webador